LA CAIXA DELS MITES

 

 

El passat 20 de novembre de 2010 vam realitzar la ja clàssica Jornada de Portes Obertes de Cucurucú Escola de Teatre, un matí de benvingunda per a tots els alumnes de l’escola i tothom que estiga interessat en passar-s’ho bé unes hores. Organitzarem activitats teatrals per a totes les edats: un taller de marionetes, un de màscares, altre de proves teatrals i un d’improvisacions (per als més majors). L’oratge no es va posar del nostre costat i quatre gotes causaren un gran rebombori durant la jornada. Mentre els xiquets i xiquetes acompanyats del seus pares, avis, oncles… gaudien de les activitats programades, la pluja els va sorprendre i corrent, corrent, van haver de resguardar-se de les gotetes cabudes que no van escoltar els nostres precs. Però a la fi tot va sortir be, perquè com diem al teatre, l’espectacle ha de continuar! De manera que uns quants van anar a la saló a ser espectadors del taller d’improvisacions i altres es van quedar amb ull vigilant esperant que eixes gotetes maleïdes se n’anaren a un altre lloc. I així va ser… Finalment vam poder gaudir tots junts del mite de la Caixa de Pandora, que ens contaren els xiquets i xiquetes al pati del Centre Cultural Sant Marc. Per acabar vam obrir boca amb unes suculentes peces de fruita i una tarta de xocolata per a llepar-se els dits.

Uns dies més tard vaig preguntar als meus alumnes del grup Deimos (de 12 a 16 anys), què els havia paregut la Jornada i si algú voldria escriure unes línies al respecte. Ací teniu la seua impressió d’aquella Jornada de mites i teatre.

Tatiana Llopis

Mestra de Cucurucú Escola de Teatre.

 

 

LA JORNADA DE PUERTAS ABIERTAS DE CUCURUCÚ ESCOLA DE TEATRE

Hay que felicitar a la gente de la escuela por cómo se lo “curraron”. Había un montón de actividades, juegos de improvisación… La única pega que podemos ponerle es que sólo duró una mañana.



Patricia: A mi me ha parecido interesante porque, es mi primer año en Cucurucú y ha sido una buena experiencia para mi, para mi hermana pequeña y para todos los que vinieron.

Ángel: Lo mejor es que nos dieron de comer, y la tarta estaba muy buena… ¡Ah sí! Y las improvisaciones también estuvieron bien.



Además, como vino gente de fuera, la Jornada de Puertas Abiertas se convirtió en una buena ocasión para hacer amigos.

Y, en fin, que ya no sabemos que decir por la emoción que hemos pasado 🙂

By: Patricia y Ángel

(L)

Alumnes del grup Deimos.


Anuncios

ATENCIÓ, PERILL

 

Des de fa uns anys un nou perill està amenaçant als nostres fills en Torrent. Ningú no en fa res i a poc a poc aquesta plaga va estenent-se a esquerra i dreta de la Avinguda.

Tot ha canviat. Encara recorde quan les meus filles no estaven infectades per aquest virus. La nostra vida familiar era molt més senzilla, no hi havia res que destorbara  el creixement i el desenvolupament de les meues xiquetes. Però tingueren que aparèixer ells.

Tot va començar una vesprada, mentre la meua dona i jo estaven navegant per Internet, de sobte varem veure una web que oferia una activitat educativa per a les nostres filles, i que ens permetia mantenir-les ocupades mentre fèiem les compres el dissabte al matí. Com, a més a més, el preu era molt econòmic, no varem dubtar i allí que vam inscriure a les xiquetes.

Quan tornaren a casa eixe primer dia ja les vaig trobar un poc estranyes, em deien no sé què d’un poeta i d’uns joguets que havien fet amb materials de reciclatge. ¿Com es possible que uns xiquets sàpiguen res de poesia i preferisquen un joguet fabricat per ells a una superjoguinaelectronica?. Vaig pensar que de segur no s’havien enterat molt bé de què anava la cosa i que anaven despistades… ai!! Estes xiquetes meues.

Durant la setmana següent la cosa continuava prou bé, però va ser acostar-se el dissabte i Carla i Natàlia ja començaven a transformar-se. No paraven de preguntar  quan havien de tornar a eixa escola, no volien que organitzarem res sense saber primer si elles podrien anar amb els seus nous amics. Parlaven de les seues mestres com si parlaren d’un personatge màgic o d’un superheroi.

Poc a poc van anar canviant les coses, les xiquetes que jo deixava cada dissabte al matí en eixa escola de colors eixien contant-me el que havien fet i jo les notava transformades: les meues filles em parlaven amb un llenguatge molt més ric i inclús vaig notar que sabien utilitzar el seu cos per a comunicar-se.

Estava molt preocupat, les meues filles ja no eren les de abans, a través de la Escola de Teatre era evident que la seua capacitat de reconèixer i valorar les arts anava desenvolupant-se i açò obria les portes a noves opcions de oci per a tota la família. Havia augmentat la seua expressivitat, eren molt més comunicatives i s’havia fet més fàcil el relacionar-se  amb altres persones.

Ara ja és massa tard, les meues filles ja reconeixen el valor de les coses i de les persones per el que són i no per el que costen o tenen. La seua construcció personal està fonamentada en una sèrie de valors com son el respecte a les persones i els seus sentiments, l’amor al nostre planeta, la valoració de l’esforç i del treball, la solidaritat entre els pobles, la justícia, la pau, la paraula, l’autoestima i bla, bla, bla… i moltes més paraules i idees boniques que aquesta trouppe de comediants ens han ajudat a inculcar-les.

Els nostres fills són esponges que absorbeixen tot allò que els envolta, i és evident que en aquest medi estan absorbint cultura i benestar.

Ves amb molta cura, perquè si cauen en les seues mans, els teus fills es convertiran en persones lliure pensadores, crítiques i independents. Seran conscients de la realitat que els envolta i el que es més greu, corren el perill de ser feliços i de ser persones que transmeten il·lusió als demés.

En Cucurucú Escola de Teatre estan compromesos amb els xiquets de hui perquè creuen en els adults de demà, perquè creuen en les persones i en la seua capacitat de ser i fer feliços a tothom i perquè pensen en un món millor on cabem tots.

Tu encara estàs a temps de evitar el contagi d’aquest virus, perquè si entres en Cucurucú Escola de Teatre, de segur que ni tu ni els teus fills sereu els mateixos d’abans.

Ara ja ho saps.

 

Josep Ramon Sancho Morell,

pare de Carla i Natàlia, alumnes de Cucurucú Escola de Teatre.