Jornada de portes obertes: ¡VIVA LA CULTURA!

El proper dimecres 12 de octubre a les 11 h. celebrem la ja tradicional Jornada de Portes Obertes de Cucurucú Escola de Teatre. Un matí de teatre per a tots aquells que vullguen compartir-lo mab nosaltres, alumnes de l’escola, families, amics i convidats, i tothom que vinga.

El dimecres podreu gaudir d’un matí d’oci per a totes les edats a la seu del Centre Cultural Sant Marc amb diferents tallers:

Mural: Anem a decorar una de les parets del pati del centre amb un mural en el que tots podreu aportar el vostre granet d’arena y convertir-vos en artistes. Aquest taller el dirigirà una de les mares de l’escola, Mª José  qui ja ens ajudà a fer el nostre pati una mica més colorit.

Maquillatge: Julieta i Lola (mare i filla artistes i col·laboradores de la nostra escola) ompliràn d’art amb els seus pincells les cares de tot el que ho dessitge, xiquest i xiquetes, joves o adults.

Manualitats: Hi haurà un taller per a fabricar-se una titella de dit amb feltre, jugant amb ella podreu deixar volar la vostra imaginaciò i crear les vostres aventures. El taller el dirigirà Ceci una altra mare i col·laboradora de la nostra escola de teatre.

Improvisacions: Algunes professores de la nostra escola dirigiran un taller d’improvisacions adaptat per a totes les edats, on tothom que vullga participar tindrà les portes obertes.

NO ESTAREM TOTS SI FALTES TU!

Anuncios

Curso de maquillaje

ATENCIÓ, PERILL

 

Des de fa uns anys un nou perill està amenaçant als nostres fills en Torrent. Ningú no en fa res i a poc a poc aquesta plaga va estenent-se a esquerra i dreta de la Avinguda.

Tot ha canviat. Encara recorde quan les meus filles no estaven infectades per aquest virus. La nostra vida familiar era molt més senzilla, no hi havia res que destorbara  el creixement i el desenvolupament de les meues xiquetes. Però tingueren que aparèixer ells.

Tot va començar una vesprada, mentre la meua dona i jo estaven navegant per Internet, de sobte varem veure una web que oferia una activitat educativa per a les nostres filles, i que ens permetia mantenir-les ocupades mentre fèiem les compres el dissabte al matí. Com, a més a més, el preu era molt econòmic, no varem dubtar i allí que vam inscriure a les xiquetes.

Quan tornaren a casa eixe primer dia ja les vaig trobar un poc estranyes, em deien no sé què d’un poeta i d’uns joguets que havien fet amb materials de reciclatge. ¿Com es possible que uns xiquets sàpiguen res de poesia i preferisquen un joguet fabricat per ells a una superjoguinaelectronica?. Vaig pensar que de segur no s’havien enterat molt bé de què anava la cosa i que anaven despistades… ai!! Estes xiquetes meues.

Durant la setmana següent la cosa continuava prou bé, però va ser acostar-se el dissabte i Carla i Natàlia ja començaven a transformar-se. No paraven de preguntar  quan havien de tornar a eixa escola, no volien que organitzarem res sense saber primer si elles podrien anar amb els seus nous amics. Parlaven de les seues mestres com si parlaren d’un personatge màgic o d’un superheroi.

Poc a poc van anar canviant les coses, les xiquetes que jo deixava cada dissabte al matí en eixa escola de colors eixien contant-me el que havien fet i jo les notava transformades: les meues filles em parlaven amb un llenguatge molt més ric i inclús vaig notar que sabien utilitzar el seu cos per a comunicar-se.

Estava molt preocupat, les meues filles ja no eren les de abans, a través de la Escola de Teatre era evident que la seua capacitat de reconèixer i valorar les arts anava desenvolupant-se i açò obria les portes a noves opcions de oci per a tota la família. Havia augmentat la seua expressivitat, eren molt més comunicatives i s’havia fet més fàcil el relacionar-se  amb altres persones.

Ara ja és massa tard, les meues filles ja reconeixen el valor de les coses i de les persones per el que són i no per el que costen o tenen. La seua construcció personal està fonamentada en una sèrie de valors com son el respecte a les persones i els seus sentiments, l’amor al nostre planeta, la valoració de l’esforç i del treball, la solidaritat entre els pobles, la justícia, la pau, la paraula, l’autoestima i bla, bla, bla… i moltes més paraules i idees boniques que aquesta trouppe de comediants ens han ajudat a inculcar-les.

Els nostres fills són esponges que absorbeixen tot allò que els envolta, i és evident que en aquest medi estan absorbint cultura i benestar.

Ves amb molta cura, perquè si cauen en les seues mans, els teus fills es convertiran en persones lliure pensadores, crítiques i independents. Seran conscients de la realitat que els envolta i el que es més greu, corren el perill de ser feliços i de ser persones que transmeten il·lusió als demés.

En Cucurucú Escola de Teatre estan compromesos amb els xiquets de hui perquè creuen en els adults de demà, perquè creuen en les persones i en la seua capacitat de ser i fer feliços a tothom i perquè pensen en un món millor on cabem tots.

Tu encara estàs a temps de evitar el contagi d’aquest virus, perquè si entres en Cucurucú Escola de Teatre, de segur que ni tu ni els teus fills sereu els mateixos d’abans.

Ara ja ho saps.

 

Josep Ramon Sancho Morell,

pare de Carla i Natàlia, alumnes de Cucurucú Escola de Teatre.